Artur Aparici a la revista SAÓ
Sovint, les persones que visiten aquestes comarques del nord del País Valencià queden sobtades en saber que de tot l’Estat espanyol aquesta és la segona província més accidentada orogràficament, només per darrere de Cantàbria. El nostre interior muntanyós i barrancós no forma part d’una imatge, generalment difosa, del Castelló de la Plana. Però queden, igual o més, sorpresos en saber que disputem també el cap de la llista de les províncies territorialment més desequilibrades. L’enorme desequilibri territorial a què hem aplegat a la província de Castelló costa de creure a qui no coneix de debò aquestes terres i esperava trobar-se un territori gestionat més equitativament.
D’entrada, més del 90 % de l’activitat econòmica s’acumula en una vintena de municipis, i deixa el 10 % restant distribuït entre les altres 115 poblacions. Aquesta estrident imatge, per si colpidora, a més a més de ser un exponent fiable de desigualtat espacial, és alhora un indicador inequívoc de la concentració en una part de l’espai provincial de l’activitat industrial, turística, comercial i dels serveis, de l’administració pública, del sistema sanitari, del sistema educatiu, de les dotacions públiques, i també de la radialitat centrípeta de les vies de comunicació i de la concentració litoral de les grans infraestructures, entre d’altres. Tant és així que aquest alarmant desequilibri territorial s’està convertint, sens dubte, en un dels senyals d’identitat més cridaners d’aquesta província. Òbviament, un fenomen tan manifest no s’ha esdevingut sobtadament, no ha ocorregut de la nit al dia. De fet, s’ha bastit al llarg d’unes quantes dècades.
Cal dir que, si bé és cert que el sistema econòmic capitalista esperona i potencia la concentració de l’activitat econòmica, territorialment i socialment, també ho és que les polítiques dutes a terme per les administracions públiques l’han afavorida i, en qualsevol cas, no han fet res per atenuar-la. Dissortadament, no podrem saber mai com serien aquestes comarques si les institucions de govern, contràriament a la manera com han procedit, hagueren instaurat unes regles del joc que ordenaren l’activitat econòmica fent que es limitaren o es frenaren els desequilibris territorials.
Article complet a: https://revistasao.cat/al-respecte-del-model-territorial/