Les polítiques públiques aplicades des dels anys 50 fins avui, han provocat unes notables i injustes diferències econòmiques i socials entre els assentaments d’un mateix territori.
Juan Luís Anglés– Membre de la Coordinadora del Fòrum
S’ha donat l’esquena als articles de la pròpia Constitució Espanyola, així com als tractats de funcionament de la Unió Europea que ordenen: establir un equilibri econòmic i social equitatiu i just entre les diverses parts dels territoris, sobretot, de les zones rurals i les regions menys afavorides pels seus condicionants naturals i demogràfics.
L’article 139 de la Constitució Espanyola diu, a més, que: “Todos los españoles tienen los mismos derechos y obligaciones en cualquier parte del territorio del Estado”. En l´àmbit rural, només tenim iguals les obligacions però no els drets!
Per tant, en el Fòrum de la Nova Ruralitat diem que: l’Estat incompleix la seua pròpia planificació i les seues obligacions, discriminant contínuament i de forma perversa l’àmbit rural. Prova d’això és, el greu desequilibri econòmic, social i demogràfic que pateix una part important del país.
L’Estat Espanyol té un deute històric que ha de pagar, revertint eixa situació d’abandó, adoptant mesures urgents i accions polítiques directes i efectives, que restituisquen les injustes conseqüències que ha provocat.
La lluita contra el despoblament i l’equilibri territorial ha de ser una qüestió d’Estat, on tots els estaments polítics, tant nacionals, autonòmics, com locals, són responsables i han de participar en la solució.
D’ací que el Fòrum de la Nova Ruralitat marca com a primera fase per a corregir esta injustícia social, econòmica, territorial i demogràfica, el reconeixement públic de responsabilitats institucionals i finalització de les polítiques que han portat i porten al despoblament.
Una vegada reconeguda la crisi estructural dels territoris, responsabilitat de l’Estat i provocada per les polítiques públiques aplicades fins a avui, és moment de posar fil a l’agulla, i repensar com saldar i revertir esta situació de despoblament i desequilibri territorial.
Un primer pas de veritable voluntat de restabliment és, consensuar un pla de reversió que permeti corregir les polítiques territorials de desigualtat, així com assegurar el seu finançament. El compromís i reserva d’un percentatge dels pressupostos estatals, destinats única i exclusivament a restituir els drets bàsics a la ciutadania que ha decidit viure al mon rural.
És precís plantejar una estratègia… assenyalar unes directrius… armar un calendari… i marcar en l’agenda política una transició justa de restitució de drets ciutadans rurals, garantint el seu finançament, i en la participació activa de tots els actor socials implicats en el problema.
L’acció política ha de revertir esta crisi, i la seua activitat ha d’afectar a tots (vull dir, però, a tots!!!) els assentaments rurals, especialment a l’àmbit rural més despoblat i on més han impactat les polítiques de buidament.
Les noves polítiques públiques han de generar ocupació i serveis de qualitat, frenar el desequilibri territorial i el despoblament, així com preservar els valors socials, econòmics, culturals i mediambientals associats a l’àmbit rural.